Anàlisi Lexicomètrica

                                                                        AntConc

Imatge: www.laurenceanthony.net

Per posar el punt i final a l’assignatura, faré una entrada centrada en l’anàlisi lexicomètric d’uns blogs de caire polític. Per fer aquest anàlisi utilitzaré el programari AntConc. Aquest programa creat per Laurence Anthony ens permet fer un anàlisi lingüístic (jo ho he fet en format .txt), que ens permet conèixer les paraules més freqüents d’un text, la concordància de les paraules més freqüents en relació al conjunt de textos analitzats i diverses eines més que ens permeten analitzar el corpus lèxic d’un text. L’anàlisi que fem d’un text ens permet extreure’n uns resultats que ens permetran analitzar la qualitat d’un text a partir dels resultats obtinguts de l’anàlisi del corpus lèxic.

En el meu cas, m’he centrat en analitzar unes entrades de diversos blogs de caire polític, de caràcter independentista, que parlen del tema de la prohibició de les estelades al partit de la final de la Copa del Rei de futbol.

He analitzat una entrada de cada blog (en algun cas dues) que parlen de la qüestió de la prohibició de les estelades per part del públic a la final de la Copa del Rei. Els blogs que he escollit per al meu anàlisi són els següents (deixo el link amb el qual podeu accedir directament a l’entrada concreta):

· El blog d’Albert Baranguer:

http://www.albertbaranguer.cat/2016/05/estelades-al-calderon.html

· Blog Bandera Catalana:

http://banderacatalana.cat/blog/la-prohibicio-de-les-estelades-es-una-aberracio-juridica/

http://banderacatalana.cat/blog/el-barca-presentara-recurs-contra-la-prohibicio-dexhibir-estelades/

· Blog de Jordi Rosés: Noctas:

http://noctas.blogspot.com.es/2016/05/la-prohibicio-de-les-estelades.html

· El Nacional.cat:

http://www.elnacional.cat/ca/societat/estelada-prohibir_103321_102.html

http://www.elnacional.cat/ca/politica/estelades-prohibides-final-copa-rei_103315_102.html

· Blog Catalunya Nació Independència:

http://independentistescatalans.blogspot.com.es/2016/04/cap-estelada-es-illegal.html

Després de fer un anàlisi de les paraules més freqüents (Word List) dels diversos textos analitzats en conjunt, he extret els resultats següents:

Per començar, hem d’aïllar o extreure dels textos tot aquell conjunt de paraules freqüents en un text però que estan buides de significat. Aquestes paraules s’anomenen stopwords i, jo particularment, he utilitzat una llista de mots buits del català que he obtingut de l’àrea d’Enginyeria Lingüística de l’Institut de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra.

D’aquesta manera podem passar a l’anàlisi de la freqüència de les paraules:

Imatge 1

Imatge 2

A la llista que hem obtingut les paraules més freqüents són:

Entre les deu primeres trobem: estelada (21), espanyol (15), final (14), partit (12), govern (11), prohibició (10), copa (9), independentistes (9), banderes (8) i barça (8).

Si seguim amb les següents trobem per exemple violència (8), electoral (7), futbol (7), llei (7), catalunya (6), entre les més freqüents.

D’aquesta manera, veiem que es tracta d’un text de caràcter polític on les paraules més freqüents (estelada i espanyol) es troben a la segona i tercera posició de la llista de paraules. Aquestes dues paraules fan referència al tema principal de la qüestió; la possibilitat (per dir-ho així) o no de portar una estelada a un partit de futbol molt important per a l’àmbit espanyol (a nivell de futbol també però aquí la clau està en la política més que en l’esport en si). L’estelada fa referència al símbol que identifica, en gran majoria, el procés d’independència de Catalunya. I espanyol es refereix a l’Estat espanyol que és l’artífex de la prohibició.

També trobem les paraules final i partit, que es troben en la posició 4a i 6a respectivament, i que apareixen amb una freqüència de 14 i 12 vegades respectivament. Això succeeix perquè la qüestió política de la prohibició està relacionada amb un esdeveniment esportiu, com és en aquest cas, d’un partit que correspon a la final d’un esdeveniment prou important en l’àmbit esportiu com la final de la Copa del Rei.

Després trobem les paraules govern i prohibició, que apareixen 11 i 10 vegades respectivament i que tracten el tema central de la qüestió; la prohibició per part del govern. Trobo curiós el fet que les paraules bandera, Barça i violència coincideixen en la freqüència que apareixen i es troben properes a la llista de paraules (apareixen 8 vegades i es troben a les posicions 12, 13 i 15 respectivament). Aquest fet sembla que mostri la relació entre violència i banderes, com si fos quelcom que va unit quan, en aquest cas, es tracta d’un símbol identificatiu que serveix com a expressió d’un col·lectiu de persones (un poble/nació en aquest cas) que s’identifiquen amb una bandera i el sentiment que aquesta els transmet.

Passant a analitzar la concordància, podem veure que l’estelada, una de les paraules més freqüents ja que la trobem en la majoria de textos analitzats, fa referència al símbol, qüestió clau d’aquest “debat”. Es tracta d’un símbol identificatiu que, amb la seva prohibició comporta una reacció contrària ja que es considera que s’ataca la llibertat d’expressió. En el cas de la paraula espanyol, es fa referència a l’Estat espanyol que és el que ha dut a terme la prohibició, relacionat amb l’àmbit jurídic que és el que correspon.

Imatge 3

Imatge 4

En l’exemple de la paraula partit, fa referència tant als partits polítics com als partits de futbol, fent més èmfasi en els partits de futbol, ja que, un esdeveniment esportiu s’ha convertit en terreny de “combat” de caire polític. Acabem veient l’exemple de la paraula independentistes; aquesta la trobem que coincideix en referir-se al col·lectiu de persones que defensen la independència de Catalunya, i també fa referència a les banderes “independentistes”. Veiem que els comentaris que hi ha al voltant d’aquesta paraula s’utilitzen per comparar la “idea” que es té de les persones independentistes, ja siguin de caràcter positiu com negatiu.

Imatge 5

Imatge 6

Acabem així l’exemple que serveix de mostra d’algunes de les característiques del programa per a l’anàlisi de corpus textuals “AntConc”. Hem vist que els blogs que hem analitzat, en concret les entrades referides a la qüestió sobre la prohibició de les estelades al partit de la final de la Copa del Rei entre el Barça i el Sevilla, mostren punts de vista independentistes respecte a la qüestió de la prohibició de les estelades. Es centren en els aspectes claus com les estelades, la prohibició per part del govern espanyol i el fet que un esdeveniment esportiu com un partit de futbol acaba esdevenint un focus de conflicte social, polític, etc.

Bibliografia: Navarro Colorado, Borja. Guía rápida de análisis de corpus (con AntConc). Universidad de Alicante. 2014

Programari AntConc.

Anuncios
Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Intentem Entendre Què És L’Hipertext?

Les noves tecnologies de la informació ofereixen unes possibilitats enormes pel que fa a l’emmagatzematge de la informació, de manera que s’altera la manera com processem la informació. Es podria dir que aquestes tecnologies han adoptat el paper de “segona memòria” per als éssers humans.

L’hipertext és una tecnologia que organitza una base d’informació en blocs discrets de contingut anomenats nodes, connectats per mitjà d’un seguit d’enllaços, la selecció dels quals provoca la recuperació immediata de la informació de destinació”. (Font: Campàs Montaner, Joan. Aprendre a escriure a la Galàxia Internet. Mòdul 4: Conceptes d’hipertext. FUOC. Barcelona).

Els enllaços ens ofereixen diversos camins pels quals navegar per la informació “principal” i tot allò que hi està relacionat (cliquem un enllaç hipertextual i saltem a un altre lloc on hi ha informació interessant al tema que estem llegint, sigui en format textual, visual, auditiu, etc.)

El més interessant de l’hipertext és que representa el sistema de la ment humana, que es basa en una estructura associativa per a relacionar conceptes, i el seu caràcter automàtic. Així, quan naveguem per l’hipertext ho fem de manera que, quan llegim alguna cosa o veiem algun concepte, etc., la nostra ment ho relaciona amb altres idees i conceptes igual com si “s’encengués la bombeta”. Per tant, aquesta associació d’idees no segueix una estructura rígida, sinó que es tracta d’anar “saltant” de concepte en concepte per comprendre-ho tot de la manera adequada i no forçadament (com passa en una estructura lineal).

Quines característiques ha de tenir l’hipertext per què els humans ho puguem fer servir correctament?

Hi ha diversos esquemes a seguir:

  • seqüencial: la mateixa actitud que davant d’una novel·la, del principi al final

  • navegació: consulta d’enciclopèdia, pas aleatori d’un concepte a un altre; es pot fer segons la perspectiva de l’autor, que imposa un recorregut implícit o diferents recorreguts, o segons la perspectiva del lector, que pot seguir el camí de l’autor o un altre

  • cerca: serveix si es coneixen algunes característiques de la informació, però no s’és capaç d’identificar-la o localitzar-la

Quins elements formen l’hipertext?

– Els nodes són les unitats bàsiques de l’hipertext. Poden ser un capítol o un paràgraf, o documents complets. La seva forma i dimensions són arbitràries, depenen de com l’autor de l’hipertext l’ha estructurat. El node és cadascuna de les unitats d’informació en què es fragmenta un hipertext, i el que caracteritza un hipertext és la finalitat del contingut d’aquests nodes. El seu contingut està destinat a l’usuari i esdevé fonamental que sigui una representació perceptible per a aquest últim.

– Els enllaços serveixen per a interconnectar els nodes i solen ser bidireccionals. També es pot parlar d’enllaços estàtics (fixats i decidits per l’autor del document) i dinàmics (establerts pel lector del document). Són un dels elements més importants dels sistemes hipertextuals i són el tret característic que els diferencia d’altres tecnologies. Un enllaç és una connexió entre dos nodes que proporciona una manera de seguir les referències entre un origen i una destinació.

– L’ancoratge és el punt que activa físicament l’enllaç. La seva activació se sol fer a partir de fer clic amb el ratolí damunt la seva àrea sensible. Expressen l’origen d’un enllaç de diferents formes, ja siguin paraules dins de la cadena textual del document, qualsevol forma icònica de referència o la mateixa materialització de la destinació de l’enllaç en forma de node o part del node referenciat. L’ancoratge origen és anomenat també referència i el de destinació, referent.

Alguns autors defineixen l’hipertext de la següent manera:

· Ted Nelson per hipertext es refereix a una escriptura no seqüencial, a un text que bifurca, que permet que el lector elegeixi i que es llegeixi millor en una pantalla interactiva.

· George Landow es refereix a un tipus de text electrònic, una tecnologia informàtica i una forma d’edició; el considera un mitjà informàtic que relaciona informació, tant verbal com no verbal.

· Roland Barthes descriu un ideal de textualitat que coincideix exactament amb el que es coneix com a hipertext electrònic; un text format de blocs de paraules (o d’imatges) electrònicament units en múltiples trajectes, cadenes o recorreguts en una textualitat oberta, inacabada i descrita en termes com enllaç, node, xarxa, trama i trajecte.

Així, l’hipertext es tracta d’un sistema en les tecnologies digitals que permet establir una gran xarxa de comunicació i informació (mitjançant enllaços de nodes; els “blocs” d’informació), que ens permet viatjar per l’espai digital d’una manera semblant o igual al procediment de la nostra ment (associant idees) i que canvia la manera com ens relacionem amb un text, llegim, escrivim, etc. Es tracta d’un sistema més “lliure” que un llibre en paper i que ens altera la manera com veiem tractem la informació i l’emmagatzemem. Hem canviat la pàgina d’un llibre en paper, per la pantalla que sovint ens fa de “pàgina” però en format digital, i amb més possibilitats ja que admet vídeo, imatges, so/àudio, a banda del text en si.

Font: Campàs Montaner, Joan. Aprendre a escriure a la Galàxia Internet. Mòdul 4: Conceptes d’hipertext i Mòdul 5: L’estructura hipertextual. FUOC. Barcelona

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Els Blogs i la Creació d’una Nova Identitat: El Ciberjo

Quan hem creat aquest blog, cadascú de nosaltres s’ha registrat amb un nom determinat; un pseudònim, un nom d’usuari, que ens identifica en aquest nou espai digital. Aquest pseudònim pot ser el propi nom o bé un nom format a partir d’elements que ens identifiquen o ens caracteritzen i que ajuden a que ens hi veiem reflectits.

Aquesta identitat que hem creat en el blog representa una part de nosaltres però no tota. No podem conèixer l’altre que es troba darrere del pseudònim per complet perquè és ell o ella el que escolleix el que publica a la Xarxa. Es tracta d’un espai on podem plasmar les nostres idees i compartir-les amb la resta de la comunitat (els seguidors o subscriptors) que, amb els seus comentaris ens ajudaran a donar forma al nostre blog (i la nostra identitat al ciberespai). Quan pengem o fem una entrada (un post), nosaltres decidim què hi escrivim, com ho fem, etc., de manera que el nostre blog esdevé un espai personal on, a partir d’un tema qualsevol, podem expressar les nostres opinions, dubtes, podem crear textos propis, etc. En definitiva, un blog serveix per establir una xarxa connectada entre un lector/escriptor (els blogaires) i crear una via de comunicació no lineal, mitjançant les diverses entrades i comentaris que van enriquint aquest espai.

Un dels avantatges d’un blog és que ens permet ser tant autors com lectors ja que podem escriure en el nostre blog, podem passar a llegir les entrades d’un altre blogaire, i tornar a ser autors deixant la nostra opinió o comentari (feedback) a un altre blog, de manera que s’estableix una xarxa de comunicació entre els diversos autors i lectors.

Aquest espai personal és, òbviament subjectiu, ja que nosaltres tenim la llibertat d’expressar-nos en aquest espai propi. Escriure un blog ho podem comparar amb el fet d’escriure un diari personal però exposant-lo a una públic que s’hi pot sentir més afí o no. D’aquesta manera, un blog podríem dir que és un espai personal que compartim amb la resta d’individus que habiten la Xarxa (els blogaires i seguidors), i que ens permet establir uns lligams amb altres individus en un espai que no requereix més que l’accés a Internet i un ordinador, de manera que expressant-nos lliurement busquem ser el centre d’atenció com a autors que som d’un públic virtual.

Pel que fa al nostre exemple, els estudiants d’Escriptures Hipertextuals de la UOC, hem establert una Xarxa de blogs que ens ha permès experimentar amb el fet de ser “bloggers” i dur a bon port un blog amb unes condicions òptimes o mínimes, ja que molts érem principiants.

La identitat virtual; el ciberjo, esdevé una manera de representar-nos en el ciberespai que sovint ofereix la possibilitat de crear un “jo” alternatiu. Aquest ciberjo és una representació d’una part de la nostra persona que segurament hem “adaptat” per encaixar en aquest nou espai. Es tracta d’una identitat que fuig del món real i que s’adapta a unes noves normes que regulen aquest nou espai.

Penseu que té més importància la identitat virtual que la real? Com veieu el paper d’una i altra en la societat d’avui en dia?

 

Font: Martí Orriols, Meritxell. Weblogs. Diaris personals digitals. FUOC. Barcelona.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Judy Malloy: LoveOne

Un exemple de literatura hipertextual és LoveOne (1994) de Judy Malloy. Aquesta obra es considera una de les obres pioneres d’aquest tipus de literatura i de creació artística a la Xarxa. És una ficció narrativa de caràcter textual. Es presenta com un diari personal que narra una història d’amor tot i que l’estructura o ordre dóna una sensació de pèrdua al lector. Tornant al tema, es tracta d’una història d’amor, de la relació de dos amants i tot el que viuen.

Aquesta obra està formada per 129 pàgines, amb text de color blanc sobre un fons negre i disposat en forma de columna. Hi ha una excepció, i és que podem trobar algunes pàgines de color. Per exemple: quatre de color verd, nou de color vermell i dotze de blaves. Hi ha una línia vermella que ens permet passar de pàgina i una línia blava que ens serveix de “punt de llibre”. Al final de l’obra trobem una paraula (reset) enllaçada a un altre text de la mateixa autora, titulat The Roar of Destiny Emanated from the Refrigerator. I Got Up to Get a Beer.

A LoveOne destaca el fet que l’espai no importa, a diferència de l’altra obra que transporta al lector per diversos llocs, de manera que tot esdevé un centre on succeeix tot i on els personatges tenen un espai on relacionar-se de manera semblant.

He navegat una mica per aquesta obra i, tot i que al principi és cert que t’envaeix una sensació de pèrdua, la curiositat (almenys a mi) m’ha portat a seguir “navegant” per aquesta narració. Com que dóna importància a l’aspecte visual, el text és l’element principal i el trobem al centre de la pantalla, igual com si fos un petit bloc de notes. Podríem dir que és com llegir un llibre en paper però en lloc de passar les pàgines, “saltem” per les línies que ens transporten pel text. La veritat és que m’ha semblat interessant i tot i que estic acostumada a llegir llibres en suport paper (personalment m’agrada), aquesta experiència m’ha permès entendre una mica més la narrativa hipertextual. Navegant per aquesta obra podem sentir pèrdua perquè passant d’una línia a una altra, és a dir de “pàgina a pàgina” podem acabar cansats i desistir, però si tenim interès per llegir d’una manera diferent, trobo que aquesta és una bona opció per no acabar “atabalats”, si no estem acostumats o comencem amb aquest nou tipus de narrativa/literatura hipertextual.

Font: Montaner, Campàs. L’hipertext en les humanitats. Una tipologia d’obres en xarxa. Hipertextos en lìnia. FUOC. Barcelona, 2005. Pàg 17-18

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Llegir i Escriure en l’Espai Digital

Què comporta passar d’escriure i llegir en paper a fer-ho en una pantalla? Els canvis que comporta aquest fet van més enllà de la tecnologia en si. Canvien conceptes com els drets d’autor, les editorials, etc., ja que són conceptes, feines i aspectes relacionats amb el que s’anomena la cultura del llibre i que amb el sorgiment i i popularització dels sistemes digitals, comporta que s’hagin de replantejar el paper dels elements que envolten la idea d’escriure, llegir, etc.

Quan escrivim a ordinador ja no fem ús de la capacitat d’escriptura que vam adquirir quan aquesta va sorgir, sinó que teclejant uns caràcters obtenim un text “escrit”. Quins avantatges comporta el text en format digital?

Doncs bé, permet una major capacitat d’emmagatzematge d’informació seguint un codi binari. Permet una major facilitat a l’hora de modificar un text i per això fa la tasca molt més senzilla ja que no ens hem de preocupar per equivocar-nos i malbaratar l’espai, el material, el temps, etc., sinó que amb una tecla pràcticament podem corregir els errors comesos, entre altres avantatges. Aquesta manera d’escriure un text es considera nova, i encara que no segueix el mateix sistema que l’escriptura a mà, es basa en una manera semblant de construcció.

El fet de tenir un text en l’espai digital comporta que el paper dels autors i els lectors es fusioni. Un aspecte a destacar del text en format digital és que aquest nou espai permet una major relació entre els diferents textos ja que, al no haver-hi els límits del temps o l’espai, sembla que siguin propers (com si es trobessin a la mateixa prestatgeria d’una biblioteca) i per tant són més fàcils d’interrelacionar, que al cap i a la fi correspon a la manera com la nostra ment associa les idees i no seguint una “línia” que no ens deixi “sortir” del camí.

Un inconvenient que crec que suposa aquest canvi és que la gran capacitat d’emmagatzematge afecta la manera com utilitzem la memòria perquè, el fet que tinguem un “espai” que realment no ocupa un lloc físic com una biblioteca, per exemple, fa que no utilitzem la memòria amb tot el seu potencial com fèiem anteriorment. El recurs a la memòria ara l’hem substituït pel recurs a l’ordinador, a Internet, a la Xarxa. Aquesta “comoditat” que ens proporciona la digitalització canviarà la manera com utilitzem la ment, el pensament?

Com creieu que afectarà aquest canvi a la llarga? Creieu que ens afectarà?

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

Ensenyar Escriptures Hipertextuals

 

Aquí us deixo un enllaç d’una conferència que he trobat per Internet que tracta el tema de les Escriptures Hipertextuals. El conferenciant s’anomena José Luis Orihuela i la conferència s’anomena: “Enseñar y aprender a escribir hipertextos: experiencias docentes”. Ho trobo molt interessant per seguir amb el tema que hem anat veient en aquest blog i al llarg del curs. Tracta sobre l’escriptura hipertextual i entre altres aspectes trobem com s’ha d’intentar ensenyar als estudiants, als alumnes, per a poder ser-ne uns usuaris adequats i capacitats, parla dels blogs i el seu paper, etc.

Espero que el trobeu interessant com jo.

Publicado en Sin categoría | Deja un comentario

La Narrativa Hipertextual

Cal distingir una obra creada especialment per al món digital d’una obra adaptada al món digital i que prové del món “en paper”. La primera és narrativa hipertextual i trenca amb l’estructura típica o tradicional d’un llibre; seqüencial, lineal, limitada i guiada o estructurada per l’autor. És cert que l’autor de narrativa hipertextual també marca uns certs límits o recorreguts preestablerts que podem seguir, però obre la porta i ens permet que siguem nosaltres mateixos els que establim les relacions pertinents entre les diferents idees, conceptes, etc., que llegim al text i que puguem viatjar a través del text segons el nostre desig. Això canvia la manera com els individus ens relacionem amb un text; no és el mateix llegir un llibre en paper que fer-ho amb una obra que ens permet “jugar” molt més viatjant per les seves “entranyes”.

Podem distingir entre dos tipus de narrativa hipertextual; la hiperficció explorativa i la hiperficció constructiva. L’explorativa ens ofereix uns camins que l’autor ha preestablert i que nosaltres tenim la llibertat d’escollir o no. Per entendre-ho de manera senzilla es podria dir que funciona com els “tests” que podem trobar per la Xarxa que, segons les teves respostes et condueixen per un “camí” del test o un altre. Tot i la “llibertat” que ofereix, hi ha crítiques pel fet que les possibilitats que proporciona no resulten atractives o interessants per al lector, i sovint la diversitat de camins crea incertesa sobre el valor de l’enllaç o el “gir” en el camí i fins i tot sensació d’estar perdut ja que la varietat de camins sovint pot “obligar” a navegar per tots per no tenir la sensació de perdre’ns alguna informació interessant.

La hiperficció constructiva, per altra banda, necessita la participació del lector de manera més activa. Aquest tipus difumina els límits entre creador/autor i lector. Aquest tipus el podem comparar amb l’exemple d’escriure una història a l’escola amb la intervenció o participació de tots els alumnes de l’aula, sempre tenint la “supervisió” de la professora en les diverses intervencions de cadascú. Un comença la història amb una frase i cadascú la va seguint com vol, doncs bé, podríem dir que la hiperficció constructiva funciona de manera semblant ja que necessita la intervenció de diversos lectors.

Aquesta nova manera de fer narrativa permet una major interacció del lector amb el text a diferència de l’estructura “de principi a fi” que comporta llegir un llibre en paper.

Vosaltres què preferiu?

Font: Campàs Montaner, Joan. L’hipertext en les humanitats. El llibre com a problema. FUOC. Barcelona, 2005.

Publicado en Sin categoría | 2 comentarios